Conferencia amb el títol "Los aportes de la mediación sistémica a la gestión emocional de nuestros vínculos", en el marc del Congrés "Amar libre"
La comunidad Tu Mujer Salvaje me ha realizado una entrevista dónde he estado encantada de compartir mi visión sobre los procesos de separación. Aquí os la dejo.
En las propias palabras de Sonia Herrero:
En la entrevista se abordan los siguientes temas:
* Qué es un proceso de mediación en una separación y las fases del proceso.
* La mediación y los procesos terapéuticos.
* La diferencia entre elegir un proceso legal y un proceso de mediación.
* La importancia de cuidar a las/os hijas/os en el proceso y de que cada miembro de la pareja se responsabilice de la situación y no le “pase” cargas a las criaturas. La comunicación y el buen entendimiento son clave para evitarles dolor y sufrimiento.
* Cómo liberar a las/os hijas/os de posibles “cargas”: “De esto me ocupo yo, yo soy la madre/yo soy el padre, y no te tienes que ocupar de eso”.
* Cómo afrontar los distintos temas que formarán parte del acuerdo parental (organización de la convivencia, separación de los bienes comunes, crianza económica compartida…).
* El precio del dolor no gestionado para todo el sistema, hijas/os incluidos.
* La gestión del tiempo en el proceso de mediación y la factura de las prisas. La invitación es a ser pacientes y generosos con ofrecer el tiempo necesario para redefinir la familia.
* La importancia de tener en cuenta las necesidades de todos los elementos del sistema y buscar alternativas que den respuesta a todas las necesidades, para llegar a acuerdos duraderos.
* Cómo actuar si sientes que tu pareja no va a querer participar en un proceso de mediación.
Un cas de mediació familiar aplicant les eines de la Mediació Sistèmica
VÍDEO:
Mediació sistèmica. Diferents línies d'intervenció
Aquest vídeo ens mostra les tres línies en les que, actualment,
aplico les constel·lacions o moviments sistèmics en el camp de la
mediació.
Este vídeo nos muestra las tres líneas en las que, actualmente, aplico las constelaciones o movimientos sistémicos en el campo de la mediación.
ARTICLES
Processos de separació de parella. Redefinició versus ruptura
Ja fa un temps que desitjo compartir un canvi de mirada que percebo en els processos de separació i divorci.
El paradigma sistèmic ha suposat una “revolució” en la mirada cap a les relacions interpersonals, i per mi, la seva aportació en el camp dels processos de parella no ha estat menys.
Entren al meu despatx en Pau i la Mònica, han decidit separar-se i algú els ha parlat del treball d’acompanyament que faig en aquest tipus de processos. La primera sessió la dediquem a assentar les bases, des d’on treballo i que els puc oferir. Els explico com travessa la meva mirada la Comunicació No Violenta de Marshall Rosenberg, la sistèmica,... i de la presència i el zen no els en parlo perquè confio que els arribarà a través de la meva actitud professional; el setting i la posta en escena.
Comencem per recollir la seva història: com es van conèixer, quan temps ha durat la seva relació, l’arribada dels fills/es, què els porta a separar-se,... Durant el discurs realitzo a la vista, i conjuntament amb ells, el genograma; aquest conjunt de cercles i quadrats que suposen l’expressió gràfica del que constitueix el sistema. Aquesta activitat ens permet parlar del sistema, què és i que passa amb ell en el moment de la separació. Aquí ve la primera notícia sorpresa, quan en el sistema hi ha fills, sovint poso en paraules: “ Si veníeu amb la fantasia que el final del vostre procés de separació és el trencament del sistema, jo a la meva i l’altre a la seva, “borrón y cuenta nueva”,... això és IMPOSSIBLE. Amb l’existència dels fills/es els éssers humans ens unim per tota la vida, el sistema s’anirà adaptant a les circumstàncies vitals, però mai desapareixerà”. Aquest és el primer canvi mental que les parts han d’encaixar...
Partint d’aquesta nova realitat el canvi de treball és evident: l’objectiu del procés de mediació NO és establir les condicions de la ruptura, sinó que és redefinir el termes de la relació, a la llum de les noves circumstàncies.
Aquesta relació marcada fins aleshores per dos tipus de vincles: de parella i la relació parental,.. es regirà en el futur per la centralitat de la relació parental; aquest és el vincle que els mantindrà units,.... i això té els seus matisos.
Arribat a aquest punt el Pau i la Mònica comencen a prendre consciència de la dimensió del treball que els estic plantejant: per una banda caldrà posar l’atenció als termes funcionals de la separació, i per altra banda i a través d’aquests articularem un treball més profund de redefinició de la relació.
Per acabar la primera sessió els comparteixo els 3 elements importants a no perdre de vista, en relació als seus fills i la seva salut emocional, i el procés de separació:
Ö El primer element fonamental per al creixement saludable d’un nen és una mirada positiva dels seus pares. Això, després de la conversa mantinguda, normalment, no me’n queda cap dubte que hi és de partida.
Ö En segon lloc, per a un fill/a és important que els seus pares tinguin cura de sí mateixos; procurin per la seva felicitat individual. Un fill/a està, per definició, pendent de l’estat dels seus pares per tal de compensar, inconscientment, el que ell detecti com a mancances. Això els involucra en tasques que “no li toquen” minvant l’energia que poden posar en el seu propi desenvolupament. Segons això, cuidar-nos com a pares és el millor regal que podem fer als nostres fills, ja que alliberem la seva energia per tal que la posin en la seva vida, en el seu creixement, en allò que els cal...
Ö Per últim, per a un fill/a pren una gran importància la mirada mútua que tenen els pares entre sí. Una mirada positiva del pare cap a la mare i a la inversa, és absolutament positiu per al fill/a. Un nen/a té en ell una part del pare i una part de la mare. Si es dóna el cas que la mare o el pare tenen una mirada negativa cap a l’altre, la tenen sense adonar-se’n sobre la part del fill que prové de l’altre. D’aquesta manera quan el nen capta les crítiques, els recels, i per una qüestió de fidelitats, comença a “amagar” la part que correspongui davant els pares. Així, davant la mare no mostrarà aquelles coses “ que venen del pare” i davant el pare no mostrarà allò que ell creu que li ve de la mare. El resultat, sovint, és un nen bloquejat per impossibilitat de mostrar-se complet, atrapat en les fidelitats; i amb un patiment pel sentiment de traïció.
I així acabem la primera sessió i iniciem un camí d’acompanyament que té per objecte ajudar als pares a la redefinició de la relació, tenint presents les lleis del sistema; en benefici propi i sobretot, dels elements més fràgils d’aquest: els fills.
Els acomiado demanant-los que a la propera sessió duguin una foto dels seus fills, perquè tot i no formar part del procés els volem tenir en tot moment presents; i els convido a “digerir”, lo escoltat, lo sentit,... a deixar-se travessar pel procés.
Aquest acompanyament és un “regal”, també per a mi, que aprenc a cada sessió, a cada tram,...
Vull donar les gràcies als Paus i les Mòniques per la confiança.
Marta Ponce Mas. Gener de 2015
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Mediació sistèmica:
Una mirada al sistema impuls a la gestió transformativa del conflicte
Avui m’agradaria parlar de la MEDIACIÓ SISTÈMICA. Entesa aquesta com aquell conjunt d’intervencions orientades a la gestió del conflicte ( més enllà de l’acte concret de mediar ) des de la vessant transformativa, que utilitza les metodologies i s’inspira en els principis del marc conceptual sistèmic.
Els conceptes claus que en determinen la pràctica són:
Ø El sistema es defineix com un conjunt d’individus i les seves característiques, i les relacions entre ells. De manera que, el malestar d’un individu és interpretat no com quelcom que és exclusivament seu, si no que té a veure amb el sistema al qual pertany. Des d’aquesta perspectiva, el conflicte l’entenem com una oportunitat; en aquest cas, una oportunitat pel sistema que amb una gestió positiva d’aquest, cerca una nova organització que suposi una millora en la dinàmica i un major benestar pels seus components.
Ø El moviment d’un dels components del sistema suposa si o si la reorganització del sistema. A partir d’aquesta idea prenen una força nova intervencions com la intermediació, la prevenció, l’assessorament; donat que tota incidència que tinguem sobre una persona promourà canvis sobre el conjunt del sistema al qual pertany.
Actualment, treballem en la direcció de 3 línees d’intervenció en la gestió positiva del conflicte des de la mirada sistèmica:
1. Constel·lació sistèmica amb la participació de les parts: la metodologia consisteix a conduir la constel·lació en presència de les parts participants del conflicte, on els representants són persones externes al sistema. Metodologia de la constel·lació:
§ El conductor tria els representants, entre els participants al taller, per a aquelles persones que integren el sistema. Els configura, és a dir, els col·loca en l'espai relacionant-se entre ells. L'únic que han de fer els representants, és moure's o actuar d'acord amb el que percebin i / o sentin corporal i / o emocionalment mentre estan en el paper.
§ A partir d'aquí el facilitador (coordinador) acompanya les parts en el desenvolupament de la constel·lació, orientant-se a través del que expressen verbal, corporal i emocionalment els representants, ajudant-se de frases i / o de moviments corporals, buscant una imatge de solució.
Després d’un procés dinàmic, obtenim una imatge en la que cadascú ocupa el lloc que li correspon i que ens ofereix:
§ les dinàmiques que estan funcionant en la base del conflicte.
§ construeix una narració comuna de quina és la situació.
§ promou el canvi a partir de la presa de consciència de les parts.
2. Anàlisi de casos. A partir de moviments sistèmics podem analitzar les dinàmiques del conflicte, també el paper del procés de mediació en el sistema,.... la qual cosa ens ajuda a prendre decisions sobre tipus d’intervenció a realitzar, la conveniència o no de continuar amb el procés o canvis a introduir en aquest. Molt efectiu en aquells casos que durant el procés s’aturen, s’encallen o no veiem clar que està passant.
3. Treball en sessions individuals o conjuntes: moviments sistèmics mitjançant els “clicks” amb els que podem ajudar a les parts, veient el seu sistema, a passar de les posicions i els interessos a les necessitats, i a elaborar un nou relat del que està passant. Metodologia:
§ Demanem a la persona que triï entre els “clicks” els necessaris per representar el seu sistema i els disposi segons ella creu que estan.
§ En un segon moment, convidem a la persona que expressi com creu que se sent cada personatge en el lloc en el qual està.
§ A partir de la disposició inicial fem un treball, mitjançant preguntes i apreciacions objectives que acompanya la persona a prendre consciència de la posició, sentiments i necessitats de cadascun dels representats en el sistema; i verbalitzar-ho. En aquest treball es produeix en moltes ocasions:
- el pas de la posició/interès a la necessitat
- col·locar-se en el lloc de l’altre
- ... elements fonamentals, aquests, en el procés de mediació
§ Com a últim pas li proposem a la persona que mogui els “clicks” seguint la indicació que tots els personatges estiguin còmodes en el lloc que ocupa i en relació amb els altres personatges.
Per acabar, només dir que en l’aplicació de la mirada sistèmica a la mediació estem en constant investigació i desenvolupament, per treure el màxim profit de les possibilitats que ens ofereix aquest nou paradigma.
Bibliografia i enllaços web:
ü Peter Bourquin. “Las Constelaciones Familiares - En resonancia con la vida”
Editorial Desclée de Brouwer, Bilbao
Editorial Desclée de Brouwer, Bilbao
ü Bert Hellinger y Gabriele ten Hoevel “Reconocer lo que es” (entrevista)
Editorial Herder
Editorial Herder
Marta Ponce Mas
Mediadora i consultora sistèmica
Ponència en la Jornada “Noves Metodologies aplicades a la Mediació”.
Mataró 2010
Revisió: Gener 2012